POEMA DE NADAL
el
bosc s’engalana;
els
avets s’estiren
per
fer la sardana
entorn
del Nadó.
Una
soca vella
no
pot afegir-s’hi
i
diu amb tristor:
—Jo
ja no sóc bona
per
res; no tinc branques.
Mes,
pel cel ressonen
les
veuetes blanques
dels
àngels que diuen:
—Sí, que vals! no ploris!
seràs
el tió!
Joana Raspall
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tots els comentaris estan subjectes a moderació. Han d'estar signats amb nom i cognom i cal usar un llenguatge educat i correcte. No s'acceptarà cap comentari que insulti o falti al respecte a persones o institucions o usi paraules grolleres.